Els impactes i els riscos naturals

Causes

• L’efecte hivernacle provocada per boscos tropicals, tales i incendis, CO2 i gasos volàtils en un 15%, un 50% d’energia i transports, contaminació, CO2, NO2, CO, CH4, un 20% de contaminació industrial CFC, SO2 i un 15% agricultura, abocadors : CH4, adobat: N2, ramaderia, arrossars: CH4.

• La situació que tenen els oceans. Els corrents d’aigua calenta fan que els trossos de gel que hi han des desfacin i el volum d’aigua de els oceans augmenti provocant una inundació notable a moltes parts del país.

• L’escalfor provocada per el sol, ja que cada cop més la seva  intensitat augmenta. Per culpa de les gasos d’afecte internades els ragis de sol cada cop que entren a la capa d’ozó els i costa més sortir d’ella i llavors la calor es queda i costa més que surti.

Efectes i conseqüències

− Augment de la temperatura mitjana
ƒ Al sud d’Europa, més accentuada a l’estiu (mesos de juny – juliol –
agost) que a l’hivern. Hi haurà un gran increment de la temperatura
d’estiu, superior a 6º C en alguns llocs de la península Ibèrica.
ƒ L’escalfament pot estar més connectat a les altes temperatures en dies
càlids que no pas a un escalfament general (centre, sud i est d’Europa).

− Canvis en el règim de precipitacions:
ƒ Disminució del règim de precipitacions anuals en resposta a l’augment
de la circulació anticiclònica (àrea mediterrània).
ƒ Aquesta disminució és més gran a mesura que ens apropem a les zones 
europees més al sud (sud d’Europa).
ƒ Fins i tot en àrees amb una disminució de les precipitacions mitjanes, hi 
ha un augment substancial de la intensitat de les precipitacions diàries 
(centre d’Europa i àrea mediterrània). 
ƒ Estacionalment, les precipitacions a l’estiu disminueixen substancialment
al sud d’Europa (sud i centre d’Europa). A l’estiu, l’impacte no és clar a 
causa del component de les precipitacions fortament convectiu i la gran 
variabilitat espacial (àrea mediterrània).
ƒ Les sequeres a l’àrea mediterrània començarien abans i serien en 
períodes de temps més grans, entre d’altres, al sud de la península 
Ibèrica.

− Disminució de la velocitat mitjana anual del vents (Europa mediterrània).

- S’espera que el clima ja de per si càlid i semiàrid del sud d’Europa sigui més 
càlid i àrid, i això tindrà repercussions en els cursos fluvials, la producció 
agrícola i la silvicultura.

Idees i Solucions

Les idees que donem el nostre grup per solucionar el canvi climàtic a Catalunya, són:
 

• La principal, i més important, reciclar. Si tots separem els productes segons pel que estan formats, s'arribaria a disminuir fins a 750 quilos de C02 al any.

• No consumir tanta aigua calenta, ja que al escalfar aquesta, gastem molta energia. Una forma, seria, netejar la roba amb aigua freda o tíbia i així es reduiria 150 quilos de CO2, però també tanca l'aixeta cada cop que ens rentem les dents, o en contes de banyar-te et dutxes.

• Canviar les bombetes de tota la vida, per unes de baix consum, que amb aquesta modificació, ens estalviem 45 quilos de C02, i també el cost de la factura de l'electricitat baixaria.

• No conduir tant, utilitzar el transport públic, no córrer massa amb el transport... disminuirem el consum de combustible, i la creació de 2,5 quilograms de CO2.

• Apagar el televisor, l'ordinador, no tenir endollat tot el temps el carregador del mòbil o d'altres aparells... s'evitarà l'us de milers de quilos de diòxid de carbonat.

• Comprar productes amb poc envàs, com per exemple, utilitzar bosses reutilitzables, evitar les tovalloletes de paper o humides, reutilitzar envasos... i evitarem l'emissió de 1.100 quilos de C02, i a l'hora la disminuirem la contaminació i les escombraries.

• Protegir els boscos, i plantar més arbres, ja que un sol d’aquets en tota la seva vida absorbeix una tona de CO2.

 Aquestes creiem que són les més importants, entre de moltes altres, però totes tenen com a objectiu reduir el CO2, i entre tots aconseguir que la vida del nostre planeta sigui lo més llarga possible.

En aquesta gràfica, podem obervar la quantitat de CO2 que hi ha a Catalunya de 1990 fins 2004.


Activitat 1

Entenent per impactes ambientals les alteracions que provoquen un canvi de certa magnitud en l’ambient produïdes directament o indirectament per l’ésser humà.  I per risc ambiental entenem que és quan hi ha un dany irreparable a la naturalesa. Dins del concepte de risc ambiental trobem riscos de dos tipus, els naturals que són de caràcter geològic, com ara els sísmics; i els antropogènics els que succeeixen per culpa de l’acció humana, com ara els diferents tipus de contaminació.

Un cop entesos els conceptes, prosseguim amb l’activitat.

La primera notícia: l’augment de la concentració de diòxid de carboni a l’atmosfera, a causa de les activitats humanes, està influint en el fet que les temperatures mitjanes de la darrera dècada siguin les més altes des de que  hi ha registres en el temps de paràmetres climàtics. El nivell del mar ha pujat arreu del món més de 25 cm en un segle. Les collites avancen els seu procés. Simultàniament, determinats fenòmens meteorològics causants de catàstrofes (tempestes, ciclons, huracans, etc.) es produeixen molt més sovint.

Aquesta notícia parla  d’un impacte natural, ja que ens parla de que per culpa de l’acció humana hi ha molta concentració de CO2 a l’atmosfera. També parla de risc antropogènic ja que hi ha hagut alteracions al medi com l’augment del nivell del mar per culpa de l’acció humana.

La segona notícia: L’activitat sísmica de la Terra és continua i manifesta la dinàmica interna del planeta.  De forma sobtada i breu, el terra tremola i tot el que hi ha al voltant es mou. En la majoria dels casos els efectes no incideixen sobre les persones ni els seus béns. Però en d’altres, poden tenir conseqüències catastròfiques sobre zones densament poblades.

Aquesta notícia ens parla d’un risc ambiental natural, ja que ens explica l’activitat sísmica i el dany que pot causar en certes zones vertaderes catàstrofes. És un risc natural perquè l’activitat sísmica no està causada per l’acció de l’ésser humà ni cap altre ésser viu.

La tercera notícia : El transport de persones i mercaderies, i la implantació i extensió de les zones industrialitzades comporten el consum de recursos energètics i s’associen a l’emissió a l’atmosfera de diversos contaminants.  En determinades circumstàncies s’han mesurat en àrees urbanes valors per a determinats contaminants que superen els límits de seguretat per a la salut humana.

Aquesta darrera notícia parla d’un impacte natural ja que ens parla de la contaminació de l’atmosfera per culpa de l’acció humana i que en algunes zones hi ha molta activitat industrial que afecta directament a l’atmosfera i posen en risc la salut humana i d’altres zones on no hi ha tanta contaminació.

La quarta notícia: Més del 1.000 volcans han estat actius durant els darrers 10.000 any. Un bon nombre dels volcans es consideren perillosos, sobretot perquè al voltant seu es localitzen nuclis de població relativament importants. Per aquesta raó, es fa necessària l’adopció  de mesures per minvar els danys que les erupcions causen a les persones i els seus béns.

Aquesta notícia parla d’un risc ambiental, perquè parla de l’activitat volcànica que és perillosa ja que prop d’alguns volcans hi han nuclis de població importants. L’activitat volcànica no està causada per l’ésser humà sinó que és de caràcter geològic i per això és un risc ambiental natural.

Activitat 2

L’impacte ambiental, engloba les modificacions que es provoquen en el medi ambiental o alguns que la componen , i que han estat creades directament o indirectament pels éssers vius. Molts d’aquets impactes, són desenvolupats per el gran avenç tecnològic que hi ha hagut a tot el món, que han fet que es produeixin explotacions per tal d’aconseguir energia, i amb la utilització d’aquestes innovacions fem que augmenti el nivell de contaminació.  Hi ha diferents tipus d’impactes:

• Impacte ambiental a nivell mundial.

• Impacte ambiental de la guerra i el ús bèl·lic de l’urànic empobrit.

• Impacte sobre el medi social.

• Impacte sobre el sector productiu.

Els humans, amb els nostres grans avenços tecnològics hem augmentat els impactes d’una forma desmesurada, que n’hi ha que afecten a nivell general i altres d’una forma més concreta. Com per exemple, l’extinció d’espècies, la destrucció dels hàbitats dels animals, la contaminació, el canvi climàtic... Però segons el nostre punt de vista, l’impacte ambiental que exerceix la humanitat sobre el medi i que considerem que té més importància és l’afebliment de la capa d’ozó. Aquesta capa està formada per un gas tòxic anomenat ozó (O3). La seva funció principal és absorbir les radiacions ultraviolades del Sol, bàsicament ens fa d’escut, i mica en mica va disminuint progressivament la concentració d’aquest gas. Els problemes que ens pot comportar que aquesta desaparegui es que les collites agrícoles  i de plantes corren perill d'extingir-se i també els microorganismes, per tant, tindria efectes negatius. També disminuiria la producció pesquera. I el més important, afectaria a la salut de les persones, ja que disminueix l’eficàcia del sistema immunitari, augmenta les lesions oculars i provoca càncers de pell.

Activitat 3

La vida al nostre planeta depèn d'una capa de gas ozó que es troba situada entre els 20 i 40 quilòmetres d'altura, en una capa de l'atmosfera anomenada estratosfera. Cada molècula d'ozó (O3) està formada per tres àtoms d'oxigen, en lloc dels dos àtoms que tenen les molècules d'aquest darrer element. A l'atmosfera, l'ozó es forma a partir de l'oxigen per acció de la radiació ultraviolada. L'ozó, a nivell de la superfície de la Terra, és molt oxidant i tòxic, però en aquella altura els seus efectes sobre la vida en el planeta són molt beneficiosos. L'escut d'ozó filtra les radiacions solars, de tal manera que les radiacions ultraviolades més nocives amb prou feines poden travessar-lo i no arriben a la superfície de la Terra. Sense la capa d'ozó, la vida a la Terra desapareixeria. En primer lloc, quedaria destruït el fitoplancton i això produiria una alteració greu en la cadena alimentària dels oceans. El creixement de les plantes terrestres també es veuria afectat. Les persones i els animals patirien greus problemes de salut: càncers de pell, cremades, afebliment de les defenses del cos i problemes de visió.

El 1985, els científics van descobrir que la quantitat d'ozó damunt de l'Antàrtida havia disminuit de manera molt important. Es va descobrir que el forat a la capa d'ozó havia estat provocat per un tipus de contaminació, en concret, els productes químics anomenats CFC (clorofurocarboni). Els CFC són gasos que es fan servir per produir temperatures baixes en frigorífics i aparells d'aire condicionat. També s'utilizen en alguns tipus de suro sintètic i en la fabricació d'envasos de plàstic. Durant molts anys, els CFC es van fer servir perquè els aerosols poguessin impulsar cap a fora els seu contingut. Quan els gasos CFC arriben a l'atmosfera, les radiacions ultraviolades els fan alliberar radicals de clor, que destrueixen l'ozó.

Cada primavera austral s'obre un forat a la capa d'ozó sobre l'Antàrtida, tan extens com els Estats Units i tan profund com l'Everest. El forat ha crescut pràcticament tots els anys, des de 1979. Cada vegada es va fent més gros i ens amenaça greument. S'estima que una pèrdua de l'1% de la capa d'ozó pot comportar un increment del 2% de casos de càncer de pell, que actualment ja provoca 100.000 morts cada any al món.

Si es produís un fort afebliment de la capa d'ozó, s'incrementaria molt la quantitat de radiació ultraviolada que arriba a la Terra i patiríem els efectes següents:

• Danys en els ulls de les persones i dels animals. Augmentarien els problemes de cataractes i de ceguesa.
• Alteracions en el sistema immunològic que ens farien més vulnerables als bacteris i virus.
• Augment dels càncers de pell i de les dermatosis al·lèrgiques.
• Augment del risc de cremades greus per exposició al Sol.
• Es produirien més casos de malalties infeccioses.
• Es farien malbé molts material de construcció que es troben a l'aire lliure.
• Les plantes reduirien el seu creixement. Baixaria el rendiment dels conreus.
• La radiació ultraviolada afectaria la vida submarina i provocaria danys fins a 20 metres de profunditat.
• Es reduiria el rendiment de la indústria pesquera.
• El fitoplancton marí disminuiria dràsticament i tot el diòxid de carboni que absorbeix quedaria lliure en l'atmosfera. L'augment de CO2incrementaria l'efecte hivernacle i es podria produir un escalfament global del planeta, provocant un canvi climàtic que posaria la vida en perill.

Per evitar que la capa d'ozó s'aprimi encara més, podem posar en pràctica aquests consells:

• Si comprem un frigorífic, un aparell d'aire condicionat o un cotxe amb aire condicionat, hem d'assegurar-nos que no contingui gasos CFC.
• Quan comprem un esprai (desodorant, fixador, colònia, productes de neteja...) cal comprovar llegint l'etiqueta que no tingui CFC. De totes maneres, es millor no comprar cap aerosol perquè tots contenen gasos hivernacle.
• Evitar comprar extintors amb gasos CFC.
• Cal rebutjar els envasos de plàstic fabricats amb CFC, com ara les safates fetes amb espuma plàstica, el vasos i plats de plàstic, etc.
• Els agricultors haurien d'evitar l'ús de pesticides o plaguicides que contenen gasos CFC.
• Cal exigir als governs dels diferents països que aprovin lleis per controlar els nivells de CFC i que les facin complir.

Activitat 4

Què és el permafrost?

Per el que em pogut observar el vídeo allà ens citava que el permafrost era una  capa de gel que estava  en els nivells superiors del terra de les regions molt fredes . Aquest s poden trobar a Canadà, Alaska, Sibèria, Tibet, Noruega i en diverses illes de l'Oceà Atlàntic sud.

Definiu huracan, tifon i tornado? (ajudeu-vos de recursos....)

• Un huracà és un moviment de massa d'aire a gran velocitat que sorgeix a regions tropicals. Aquest augmenten de velocitat en el canvi de temperatura de les corrents.
• Un tifó es un cicló propi de les costes orientals d'Àsia, de gran violència, que va acompanyat de vents molt forts i pluges torrencials. Aquests estan generats per la baixa pressió atmosfèrica i per la condensació de l'aire humit de l'ambient que es transforma en pluges de gran importància i potència. Els tifons solen formar en general en ambients aquàtics oberts com el mar o l'oceà.
• Un tornado és una massa d'aire amb alta velocitat  el  seu extrem (la punta) està en contacte amb la superfície de la Terra i el superior amb un núvol .

Què és la tundra d'Alaska?

La tundra és un ecosistema fred, sec i sense arbres, caracteritzat per una temporada de floriment de la vegetació extremadament curta. Està composta per capes agafades  al terra congelades conegudes com permafrost. De mantenir-se el desglaç, i si continua produint incendis de gran tamany com els que s'han produït recentment, tot aquesta vegetació seria substituïda per terres d'arbustos i fins i tot per boscos boreals.