Mirant les noticies avui ens ha impactat saber que un tornado de més de tres quilòmetres de diàmetre va arrasar ahir al migdia (hora local) Oklahoma, incloent-hi el barri de Moore que va ser el més afectat. Aquest totnado ha estat qualificat de magnitud EF4, amb vents de fins a 320 km/hora. Ha arrassat 35 quilòmetres i ha durat uns 40 minuts.
De moment el balanç de mots és de 24, tot i que encara hi ha 40 desapareguts fet que podria fer pujar aquesta xifra auns 90 morts, entre ells molts infants ja que el tornado ha arrassat dues escoles.
El president dels EEUU ha declarat l'estat de desastre natural i ha demanat al governador que activi l'ajuda federal.
Aquest immens tornado s'ha produït poques hores després que la passada matinada altres tornados més petits tinguessin lloc en aquell estat i produissin la mort de dues persones, a part d'una trentena de morts i unes tres-centes cases dstrossades. Aquests dies fortes tempestes sacsejen la regió central d' EEUU mentre que el Centre de Predicció de Tempestes de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica avui ha emès noves alertes de tempestes en aquesta zona, sobretot a Oklahoma, Misuri i Kansas.
A continuació us deixem uns quants videos i webs amb imatges i més informació sobre el succés:
http://www.youtube.com/watch?v=wCPp8Ez8BW0
http://www.youtube.com/watch?v=hA5sLovHgDY
http://www.youtube.com/watch?v=8phWm0UeB58
http://www.bbc.co.uk/news/world-us-canada-22605020
http://photobucket.com/images/oklahoma%20tornado?page=1#/images/oklahoma%20tornado?page=1&_suid=136914667979902355335615914011
dimarts, 21 de maig del 2013
diumenge, 19 de maig del 2013
Informe sobre la desertització
En que consisteix el problema?
El problema de la
desertització consisteix en l' empobriment del sòl de manera natural, a causa d’això
hi ha una pèrdua parcial o total dels éssers vius que hi habiten. Aquest
problema afecta sobretot en regions àrides, semiàrides i amb aigües subterrànies
seques.
El concepte de desertització es confon amb el concepte desertificació. Aquests dos conceptes són diferents, ja que a diferència de la desertització la desertificació es dóna quen l'acció humana intervé en aquest empobriment, com ara la tala d'arbres.
Fins a quin punt és greu?
Hi ha tres tipus de
desertificacions segons la gravetat. Aquestes són la moderada (perd 10-25%
productivitat), greu (25-50%) i molt greu(més de 50%).
És un fenomen molt greu perquè
fa que la productivitat del sòl baixi i per tant tenim menys terres per
conrear, menys boscos, menys ecosistemes aquàtics, i per tant manca d’aliments
i pèrdua de flora i fauna.
Per altra banda un altre
problema que planteja és que la pèrdua de massa forestal fa que es modifiqui
l’absorció de radiació solar i això influeix en la quantitat de calor que entra
al sistema climàtic. Aquesta pèrdua de vegetació planteja dos problemes molt greus per la raça humana, la disminució de la presencia de vapor atmosfèric
(produït per la transpiració de les plantes) i per tant la reducció de les
precipitacions i de la quantitat d’oxigen a l’aire.
Finalment aquest
problema afecta directament 250 milions de persones i 1/3 de la superfície de
la terra esta amenaçada.
Quines són les seves causes?
Les causes es classifiquen en dos
grups, ja que la desertització pot ser causada per els factors naturals o per
l’activitat humana.
Els factors naturals:
- L'erosió o processos físics i químics de la natura, que desgasten i destrueixen els sòls i roques de l'escorça del planeta.
- La sequera, que es realitza quan les pluges són menors als nivells normals registrats. Això causa desequilibris hídrics que perjudiquen els sistemes de producció del nostre planeta.
- Les pluges torrencials. Les precipitacions a les
zones àrides són escasses i quan la pluja cau, ho fa de forma torrencial i
això provoca que la part vegetal sigui destrossada.
L’activitat humana:
- El sobre pasturatge, que passa la capacitat de renovació de les pastures d'una zona.
- Les males pràctiques en l'agricultura, com l'abandonament dels cultius, l’ utilització de tècniques poc apropiades per la zona, mals sistemes de reg que poden causar salinització.
- Els incendis i tales desmesurades de boscos.
- L’explotació insostenible dels recursos hídrics, com la sobreexplotació i contaminació química dels aqüífers.
- La mala planificació del creixement urbà de les ciutats.
- L’explosió demogràfica o augment de la població en determinades zones del planeta, que fan una mala explotació del sòl.
El
principal motiu de la desertització és el canvi climàtic, aquest es princiaplment degiut a l'activitat humanaDes de fa molts anys els humans ens hem dedicat principalment a contaminar, ja sigui
amb els transports, tirant brossa al mig d’una muntanya , fer un ús excessiu de
la naturalesa… Mentres abusavem del nostre entorn no hem dut a terme accions de protecció ni hem tingut gaire en compte el medi amients.Tot això a provocat que es
faci un forat a la capa d’ozó i el canvi climàtic variï cada cop més i les
temperatures, pluges i altres fenomens atmosferics siguin més dràstics que abans.
Com es pot solucionar el problema?
Per evitar la
desertització, es poden replantar hectàrees, d’aquesta manera, aconseguirem que
el sòl no quedi desprotegit i quan plogui l’aigua no erosionarà el terreny.
Caldria fer front els
processos que afecten les terres seques de tot el món, processos com ara l’erosió
de l’aigua i del vent. També estaria bé reduir la contaminació ja sigui
contaminació de gasos o de residus mal col·locats. Una altra solució seria
reduir el mal gastament de l’aigua, com ara en els camps de rega i també
estaria bé posar fre a la construcció de camps de golfs en zones anteriorment
amb vegetació.
Hi ha alguna acció en marxa?
Hi ha varies accions en
marxa, una d’elles és la ONU que va fer una convenció amb els líders de
diversos països ja que tots creuen que és tema seriós i que l’hem de combatre
entre tots.
D’altra banda també hi
ha el dia mundial de la lluita contra la desertificació, que és17 de juny.
També hi ha un programa de recuperació ambiental comunitari per combatre la
desertificació, aquest és un programa posat en marxa a Sud-Amèrica.
Finalment també hi ha el
Fons Internacional de Desenvolupament
Agrícola (FIDA), que fa donacions a països que estan afectats per aquest
problema i així poder fer front a les dificultats que aquest problema comporta.
dijous, 16 de maig del 2013
Reportatge de la desertització
Aquí us deixem el nostre reportatge sobre la desrtificató:
dilluns, 13 de maig del 2013
Espècies en perill
La conservació de la llúdriga
La llúdriga és un animal que es troba en perill d'extinció. Viu en rius, llacs, llacunes i aiguamolls. A catalunya en trobem bastantes pero viuen, sobretot, en ambients aquatics continentals i al litoral atlantic. La seva presencia està molt condicionada per la disponibilitat d'aliment. S'alimenta d'amfibis i peixos com per exemple gambetes i cracs. Es veu molt afectada per la contaminació dels rius ja que un riu contaminat deixa de ser un hàbitat per a ella i se n'ha de buscar un altre.
Un peix amenaçat: el samaruc
EL samaruc és un peix petit, d'uns 8 cm de longitud, de color blavos. Tot i això els mascles tenen més detalls com el ventre groc, les aletes imparelles de color tronja i una taca negra darrere l'opercle, mentre que les famelles tenen un color més uniforme. Té unes aletes arrodonides i viu en zones de marjal netes. És carnivor, principalment, i consumeixinsectes, larves, crustacis...
La llúdriga és un animal que es troba en perill d'extinció. Viu en rius, llacs, llacunes i aiguamolls. A catalunya en trobem bastantes pero viuen, sobretot, en ambients aquatics continentals i al litoral atlantic. La seva presencia està molt condicionada per la disponibilitat d'aliment. S'alimenta d'amfibis i peixos com per exemple gambetes i cracs. Es veu molt afectada per la contaminació dels rius ja que un riu contaminat deixa de ser un hàbitat per a ella i se n'ha de buscar un altre.
Un peix amenaçat: el samaruc
EL samaruc és un peix petit, d'uns 8 cm de longitud, de color blavos. Tot i això els mascles tenen més detalls com el ventre groc, les aletes imparelles de color tronja i una taca negra darrere l'opercle, mentre que les famelles tenen un color més uniforme. Té unes aletes arrodonides i viu en zones de marjal netes. És carnivor, principalment, i consumeixinsectes, larves, crustacis...
Destrucció dels hàbitats
Llegint aquest article hem après que la reserva de selves i la seva conservació és molt important ja que es tracta d'un dels sistemes naturals més rics del planeta. S'ha comprovat uqe la majoris d'especies naturals les trobem a les selves plujoses ja que son riques i constitueixen l'hàbitat de moltes espècies. Per altra banda també tenen un paper crucial en el manteniment de l'equilibri tèrmic del planeta ja que retenen humitat, eviten inundacions i sequeres exessives. També tenen una gran imporancia economica ja que se'n pot extreure fusta, medicaments, cereals, plantes medicinals...
Les causes principals de la destrucció de les selves son: l'explotació de la fusta, la de conreus i pastoratge, les explotacions mineres, la construcció de carreteres, el creixement urbà, les tales excessives i els incendis.
Les causes principals de la destrucció de les selves son: l'explotació de la fusta, la de conreus i pastoratge, les explotacions mineres, la construcció de carreteres, el creixement urbà, les tales excessives i els incendis.
La pèrdua del sòl
Després de llegir el text hem après que hi ha moltes accions humanes que provoquen la degradació del sòl, com per exemple: l'abús de fertilitzants, l'us de plaguicides, la salinització o l'abocament de residus urbans i industrials que, en resum, produeixen la contaminació del sòl.
És molt important mantenir la vegetació ja que, quan plou, evita l'erosió del terreny. Si hi ha un incendi o una tala d'arbres el terreny queda desprotegit i per tant si plou tot el terreny s'erosionarà. Aquesta erosió comporta molts problemes importants ja que es poden erosionar en poc minuts zones que han tardat molts anys en formar-se, a part de que també minva la fertilitat dels terrenys.
Per tant la desforestació contribueix a la pèrdua de sòl, que un cop perdut és molt dificil qe en aquella zona hi torni a creixer vegetació i per tant si aquella terra és àrida és molt probables que s'hi produeixi desertització que, com hem explicat anteriorment, és un problema molt greu.
Les principals causes de la desertització són: els pasturatges intensius en terres fràgils, la tala abusiva, els regadius que provoquen sequeres en altres zones i les incendis forestals.
Per altra banda hem analitzat una imatge, on hi podem veure com un turó amb un riu a la part baixa, i hem arribat a la conclusió que és més perillosa la tala d'arbres en zones on el sòl fa baixada ja que l'erosió serà més pronunciada.Analitzant la imatge també hem pensat que una conseqüència d'aquesta erosió és que el riu segurament es descabalaria ja que tota la terra arrossegada es sedimentaria a la part baixa del riu i per tant, en cas de plujes intenses, tita aquesta aigua de més que baica del turó sortiria fora ja que el riu no tindria prou espai per contenir-la.
Per altra banda la segona activitat que haviem de fer era analitzar dos dibuixos. En els dos s'hi mostren dos boscos cremats, la diferència entre ells és que un és en una zona plana i l'altre fa baixada. Ens demanava que formulessim una hipòtesi sobre el possible origen d'aquests focs. Hem pensat que en el bosc pla el més probable es que hagi estat degut per l'acció humana, probablement per un foc o una barbacoa, aprofitant l'mbra. Però per altra banda en el bosc que fa baicada hem pensat que podria hever-lo provocat la sequera a causa de les altes temperatures a l'estiu.
Per altra banda és molt més fàcil que s'erosioni el que fa baixada, com hem explicat anteriorment, ja que al fer pendent els materials descendeixen amb més facilitat.En aquests sòls erosionats és molt dificil que hi torni a creixer vegetació ja que ha tardat molt temps a col·locar-se i aconseguir unes condicions que tardaran molts anys en tornar a donar-se, per tant com que el sol esta destrossat és molt dificil que es donin condicions òptimes i que, per tant, hi creixi vegetació.
Finalment l'última activitat era analitzar un mapa on s'hi mostraven les principals zones en risc de desertització del continent africà i part d'europa. Com ja hem comentat abans hi ha molts factors a part dels climes àrids que provoquen la desertització com per ecemple la destrucció del sòl. eEls deserts que apareixen al mapa són el desert del Sahara, el de Línia, el desert aràbic, el desert de Denakil, el de Namin, el desert de Kalahari i el de Núbia. També veiem que una de les zones afectades d'europa és el sud d'espanya, axo deu ser degut a que son zones molt seques i on, a l'estiu, hi fa molta calor.
És molt important mantenir la vegetació ja que, quan plou, evita l'erosió del terreny. Si hi ha un incendi o una tala d'arbres el terreny queda desprotegit i per tant si plou tot el terreny s'erosionarà. Aquesta erosió comporta molts problemes importants ja que es poden erosionar en poc minuts zones que han tardat molts anys en formar-se, a part de que també minva la fertilitat dels terrenys.
Per tant la desforestació contribueix a la pèrdua de sòl, que un cop perdut és molt dificil qe en aquella zona hi torni a creixer vegetació i per tant si aquella terra és àrida és molt probables que s'hi produeixi desertització que, com hem explicat anteriorment, és un problema molt greu.
Les principals causes de la desertització són: els pasturatges intensius en terres fràgils, la tala abusiva, els regadius que provoquen sequeres en altres zones i les incendis forestals.
Per altra banda hem analitzat una imatge, on hi podem veure com un turó amb un riu a la part baixa, i hem arribat a la conclusió que és més perillosa la tala d'arbres en zones on el sòl fa baixada ja que l'erosió serà més pronunciada.Analitzant la imatge també hem pensat que una conseqüència d'aquesta erosió és que el riu segurament es descabalaria ja que tota la terra arrossegada es sedimentaria a la part baixa del riu i per tant, en cas de plujes intenses, tita aquesta aigua de més que baica del turó sortiria fora ja que el riu no tindria prou espai per contenir-la.
Per altra banda la segona activitat que haviem de fer era analitzar dos dibuixos. En els dos s'hi mostren dos boscos cremats, la diferència entre ells és que un és en una zona plana i l'altre fa baixada. Ens demanava que formulessim una hipòtesi sobre el possible origen d'aquests focs. Hem pensat que en el bosc pla el més probable es que hagi estat degut per l'acció humana, probablement per un foc o una barbacoa, aprofitant l'mbra. Però per altra banda en el bosc que fa baicada hem pensat que podria hever-lo provocat la sequera a causa de les altes temperatures a l'estiu.
Per altra banda és molt més fàcil que s'erosioni el que fa baixada, com hem explicat anteriorment, ja que al fer pendent els materials descendeixen amb més facilitat.En aquests sòls erosionats és molt dificil que hi torni a creixer vegetació ja que ha tardat molt temps a col·locar-se i aconseguir unes condicions que tardaran molts anys en tornar a donar-se, per tant com que el sol esta destrossat és molt dificil que es donin condicions òptimes i que, per tant, hi creixi vegetació.
Finalment l'última activitat era analitzar un mapa on s'hi mostraven les principals zones en risc de desertització del continent africà i part d'europa. Com ja hem comentat abans hi ha molts factors a part dels climes àrids que provoquen la desertització com per ecemple la destrucció del sòl. eEls deserts que apareixen al mapa són el desert del Sahara, el de Línia, el desert aràbic, el desert de Denakil, el de Namin, el desert de Kalahari i el de Núbia. També veiem que una de les zones afectades d'europa és el sud d'espanya, axo deu ser degut a que son zones molt seques i on, a l'estiu, hi fa molta calor.
La desrtització
La desertització és un problema que s'ha intensificat en aquests ultims anys, sobretot per la contamicació i el canvi climatic. És el que reflercteix una noticia publicada al diari AVUI del divendres 25 de gener de 2008 on ens explica alguns conceptes ralacionats amb la desertització.
Primer ens explica que a causa d'aquest agreujaent de la desertització hi ha gairabé 300 milions de persones en risc directe de mort ja que viuen en paisos afectats per la desertització, però el més greu és que hi ha un mil milions mes de persones en risc perque viuen sota l'amenaça d'aquest factor.
Com es pot comprovar és un problema molt greu i per tant es va fer una conferencia per parlar-ne i pactar un sistema de control de la desertització. En aquesta conferencia es van adonar que cal un mètode unificat per poder fer-li front.
Tambés diu que la desretització és més present on hi ha nuclis de pobresa, com a etiopia que afecta un 40% del territori de cultius i ramaderia, i per això cal treballar junts per evitar-ho ja que aquests paisos, per ells sols, no poden ensortir-se'n.
Com a conclusio diu que l'accio humana n'és la principal culpable i que es molt dificil l'explotació sostenible de la natura. Tot i així creiem que s'ha de fer tot el possible per evitar que aquest desastre s'estengui.
A continuació us adjuntem webs d'interès:
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Desertitzaci%C3%B3
http://www.youtube.com/watch?v=K23D3wbUt3k
http://www.youtube.com/watch?v=tZPYoQlfXOs
Primer ens explica que a causa d'aquest agreujaent de la desertització hi ha gairabé 300 milions de persones en risc directe de mort ja que viuen en paisos afectats per la desertització, però el més greu és que hi ha un mil milions mes de persones en risc perque viuen sota l'amenaça d'aquest factor.
Com es pot comprovar és un problema molt greu i per tant es va fer una conferencia per parlar-ne i pactar un sistema de control de la desertització. En aquesta conferencia es van adonar que cal un mètode unificat per poder fer-li front.
Tambés diu que la desretització és més present on hi ha nuclis de pobresa, com a etiopia que afecta un 40% del territori de cultius i ramaderia, i per això cal treballar junts per evitar-ho ja que aquests paisos, per ells sols, no poden ensortir-se'n.
Com a conclusio diu que l'accio humana n'és la principal culpable i que es molt dificil l'explotació sostenible de la natura. Tot i així creiem que s'ha de fer tot el possible per evitar que aquest desastre s'estengui.
A continuació us adjuntem webs d'interès:
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Desertitzaci%C3%B3
http://www.youtube.com/watch?v=K23D3wbUt3k
http://www.youtube.com/watch?v=tZPYoQlfXOs
diumenge, 12 de maig del 2013
La destrucció dels boscos
Amb aquesta activitat hem après que una part important de la terra (que no estigui coberta per gel) esta plena d'arbres. N'hi ha de molts tipus pero els englobem en tres grups: els boscos boreals, ela boscos de les zones temperades i les selves plujoses. Els boscos son una reserva de fusta que es pot utilitzar per les persones per obtenir-ne energia i com a materia primera.
Però per culpa de certes activitats d'explotacio s'esta produint una gran degradacio desl boscos i que, encara que no ens n'adonem, té consequecia directa sobre nosaltres. Els principals factors que produieixen aquesta degradacio dels boscos són: les catàstrofes naturals, la contaminacio de l'aire, els incendis forestals i la seva substitució per pastures o terres de conreu i fins i tot resorts o parcs temàtics.
El pais mes afectat per la pèrdua de supreficie foresta el africa que el 1990 va perdre més d'un 60€.
A continuació us proposem un seguit de webs i vidoes interessants que parlen sobre el tema:
http://barrameda.com.ar/ecologia/bosquesp.htm
http://www.proyectopv.org/1-verdad/deforestacion.htm
http://www.youtube.com/watch?v=TTSbCCfN7JA
http://www.slideshare.net/vedrunaangels/impactes-ambientals-la-desforestaci
Però per culpa de certes activitats d'explotacio s'esta produint una gran degradacio desl boscos i que, encara que no ens n'adonem, té consequecia directa sobre nosaltres. Els principals factors que produieixen aquesta degradacio dels boscos són: les catàstrofes naturals, la contaminacio de l'aire, els incendis forestals i la seva substitució per pastures o terres de conreu i fins i tot resorts o parcs temàtics.
El pais mes afectat per la pèrdua de supreficie foresta el africa que el 1990 va perdre més d'un 60€.
A continuació us proposem un seguit de webs i vidoes interessants que parlen sobre el tema:
http://barrameda.com.ar/ecologia/bosquesp.htm
http://www.proyectopv.org/1-verdad/deforestacion.htm
http://www.youtube.com/watch?v=TTSbCCfN7JA
http://www.slideshare.net/vedrunaangels/impactes-ambientals-la-desforestaci
La pèrdua de la biodiversitat
En aquesta pràctica hem apres que és la biodiversitat i que hi ha moltes accions dels éssers humans que estan influint en ella i estan fent que disminueixi.
Per començar una de les accions que amenaça més la biodiversiatat es la destrucció de selves perque son espais on hi viuen molts tipus d'animals i espècies diverses i, per tant, si les destruim també fem que la biodiversitat es perdi.
També hem conegut les causes principas de la perdua de la iodiversitat que son moltes. Un exemple d'algunes són la destrucció desmesurada dels hàbitats, l'agricultura intensiva o els canvis climàtics.
Per altra banda ara sabem que hi ha es de 1.412.000 espècies al mon i que més d'un 50% soón insectes.
Hem de començar a conscienciar-nos de que hem de vigilar i intentar manterir la biodiversitat perque hi ha moltes activitats humanes qu l'efecten. N'és un exemplre el que feia un vaixell japonès que absorvia tot el que hi havia al mar sense fer cap filtre i per tant pescaven més especies de les que realment volien i, per tant, contribuien a la reducciño de la biodiversitat.
A continuació us adjuntem els links d'unes webs i videos que creiem interessants i que amplien el que hem resumit en aquest article:
http://www.youtube.com/watch?v=amVW2OKVR_M
http://www.globalissues.org/issue/169/biodiversity
http://biodiver.bio.ub.es/biocat/
http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=b649e4919b533310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b649e4919b533310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD
Per començar una de les accions que amenaça més la biodiversiatat es la destrucció de selves perque son espais on hi viuen molts tipus d'animals i espècies diverses i, per tant, si les destruim també fem que la biodiversitat es perdi.
També hem conegut les causes principas de la perdua de la iodiversitat que son moltes. Un exemple d'algunes són la destrucció desmesurada dels hàbitats, l'agricultura intensiva o els canvis climàtics.
Per altra banda ara sabem que hi ha es de 1.412.000 espècies al mon i que més d'un 50% soón insectes.
Hem de començar a conscienciar-nos de que hem de vigilar i intentar manterir la biodiversitat perque hi ha moltes activitats humanes qu l'efecten. N'és un exemplre el que feia un vaixell japonès que absorvia tot el que hi havia al mar sense fer cap filtre i per tant pescaven més especies de les que realment volien i, per tant, contribuien a la reducciño de la biodiversitat.
A continuació us adjuntem els links d'unes webs i videos que creiem interessants i que amplien el que hem resumit en aquest article:
http://www.youtube.com/watch?v=amVW2OKVR_M
http://www.globalissues.org/issue/169/biodiversity
http://biodiver.bio.ub.es/biocat/
http://www20.gencat.cat/portal/site/mediambient/menuitem.718bbc75771059204e9cac3bb0c0e1a0/?vgnextoid=b649e4919b533310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=b649e4919b533310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD
dijous, 25 d’abril del 2013
Fem números amb la factura de l'aigua
1.- Calcula els litres d'aigua que consumeix de mitjana cada persona al dia. Per fer-ho, necessitaràs el consum total i els dies facturats (recorda que 1m3 = 1000 L.).
5 persones en total.
3 mesos = 67.000 L
3 mesos ja que la fatura és per trimestres.
67000 L / 3 mesos= 22.333,3 L/mes
22.333,3 / 5= 4.466,7 L/persona per mes
4466,7 / 30 = 148,89 L/persona per dia.
67000L_____ 153,7€
X= (100·153,5) / 67000 = 0,23€ costen els 100L d'aigua corrent.
1L_______0,5€
X= (100·0,5) / 1= 50 € costen els 100L d'aigua embotellada.
Consum total= 67
membres de la família= 5
67 / 5 = 13,4
Dividit entre 90, ja que és una factura trimestral.
13,4 / 90 = 0,148
2.000.000= habitants de la ciutat
0,148 x 2.000.000 = 296.000 m3
Passem els 296.000m3 a hm3:
296.000 x 360 = 108040000 m3 = 108,4 hm3
5 persones en total.
3 mesos = 67.000 L
3 mesos ja que la fatura és per trimestres.
67000 L / 3 mesos= 22.333,3 L/mes
22.333,3 / 5= 4.466,7 L/persona per mes
4466,7 / 30 = 148,89 L/persona per dia.
2.- Observa el consum i el preu total. Quant costarien 100L d'aigua? Si 1L d'aigua embotellada costa 50 cnt., compara el cost de l'aigua corrent amb el de l'aigua embotellada.
100L_______ X
X= (100·153,5) / 67000 = 0,23€ costen els 100L d'aigua corrent.
1L_______0,5€
100L_____ X
X= (100·0,5) / 1= 50 € costen els 100L d'aigua embotellada.
Com a resultat final, podem observar que l'aigua corrent és molt més barata que l'aigua embotellada.
Aigua corrent= 0'23 €/100L
Aigua embotellada= 50€/100L
3.- Calcula el tant per cent de la factura que correspon a impostos. A què creus que s'haurien de dedicar aquests diners?
153'27 €____100%
37'8€_______x
x= 37'8/153'27= 24'66%
Aquets diners haurien d'anar destinats a la millora de l'aigua corrent i també, per disminuir la contaminació en el nostre planeta,i per que la societat tingui un nivell de vida més saludable.
4.- Posem per cas que aquesta ciutat té 2 milions d'habitants i que cada habitant consumeix diàriament, de mitjana, el mateix que un membre d'aqesta família. Quin serà el consum anual d'aigua d'aqesta ciutat? Expressa el resultat en hm3.
Consum total= 67
membres de la família= 5
67 / 5 = 13,4
Dividit entre 90, ja que és una factura trimestral.
13,4 / 90 = 0,148
2.000.000= habitants de la ciutat
0,148 x 2.000.000 = 296.000 m3
Passem els 296.000m3 a hm3:
296.000 x 360 = 108040000 m3 = 108,4 hm3
diumenge, 21 d’abril del 2013
Activitat 3
- <<Al
món cada vegada hi ha menys aigua>>. Discutiu la validesa d'aquesta
afirmació.
En el món cada vegada hi ha menys
aigua degut el canvi climàtic. El canvi climàtic esta provocant un augment de
les temperatures molt elevada i la conseqüència de tot això és que no plou.
Sense pluja no tenim aigua i sense aigua no podem sobreviure.
L’aigua ens proporciona energia
hidràulica, es vital per nosaltres, els animals i les plantes ; ja que sense l’aigua
els essers vius no existiríem. La conclusió és que no hi hauria vida sense
aigua.
- Doneu
un parell de raons per les quals l'aigua cada vegada adquireix més
rellevància en les societats humanes.
Una de les raons més
importants és que depenem de l’aigua, ja que per viure necessitem aigua, les
plantes per créixer necessiten aigua, els animals necessiten aigua ,etc. Si
desapareixes l’aigua desapareixeria tot.
- Enumereu
les propostes que fa el Banc Mundial i exposeu la vostra opinió.
El Grup Banc Mundial és un
grup de cinc organitzacions internacionals que són responsables de ajudar-los
amb finanses a estats per a projectes per el seu desenvolupament, per reduir la
pobresa i per a promoure la inversió internacional.
Els seus objectius són:
1· Orientar als països en vies de desenvolupament (PVD), i
en particular als països els menys avançats (PMA), sobre eixos com a
l'educació, l'agricultura, la indústria...
2·Concedir préstecs els països
que tenen membres en dificultats.
3·Els préstecs que donen,
finança igualment (directament o indirectament) projectes de ONG, i condueix
nombroses recerques en relació amb el desenvolupament de cada país.
Jo crec que el Banc Mundial
ajuda molt els països que ho necessiten i o trobo molt b per la seva part ja
que hi ha molts països que tenen escassos recursos. Banc Mundial ajuda i
intenta que busca solucions per ajudar a la gent de països que de veritat ho
necessiten.
Activitat 2
1.1
Energia hidroelèctrica
Un dels usos de l’aigua es el que en fem per obtenir energies amb
les centrals hisroelecriques. Aprofitant el pendent dels rius, es pot desviar
part del cabal per una canalització gairebé horitzontal i fer-lo retornar a una
llera per una canonada, al final de la qual l’energia mecànica de l’aigua mou
una turbina aplicada a un generador que produeix electricitat. Aquesta font
d’energia és renovable, i l’aigua utilitzada retorna al riu, per tant, es pot
reutilitzar.
1.2 Agricultura
L’altre us que en podem
fer de l’aigua es en l’agricultura.És el sector on mes aigua es gasta a
catalunya. Se’n podria gastar menys, ja que el sistema de reg més habitual és
per inundació, que és molt poc eficient gastant molta aigua. Molta d’aquesta
aigua es perd per evaporació i no es pot recuperar, però una part s’incorpora a
les aigües subterrànies, per tant retorna al medi, tot i que pot estar
contaminada per fertilitzants i plaguicides.
1.3 Ramaderia
Per altra banda també la
utilitzem en la cura dels animals i la ramaderia. A Catalunya hi ha una gran
producció ramadera, gairebé tota d’animals criats en granges: porcs, vaques, pollastres
… A les granges es gasta molta aigua en els animals.
1.4
Indústria
A
Catalunya el consum d'aigua per a usos industrials és el segon en importància.
En gran part aquesta aigua retorna als rius per la xarxa de clavegueram, i les
empreses que poden contaminar l’han de depurar abans.
1.5 Consum domèstic
L’aigua potable no es gasta només per beure o
cuinar, sinó en rentar roba, al bany, en regar jardins, etc. Bona part de
l’aigua que utilitzem retorna als rius per les clavegueres com a aigua
residual. Si aquesta aigua un cop depurada s’aboca als rius, els ecosistemes
fluvials es mantenen relativament en bon estat i riu avall pot ser reutilitzada
sense problemes. A les ciutats costaneres, en lloc d’abocar l’aigua residual al
mar es pot aprofitar per regar.
1.6 El lleure
Activitat 1
Hem triat aquest vídeo, l’explicació és molt complerta i
clara. Et va explicant fase per fase el cicle de l’aigua donant l’ informació necessària
i imprescindible per saber més d'aquest tema. El més important d'aquest vídeo es que totes les dades estan ordenades, no com en altres. Esperem que us agradi:
També adjuntem aquesta imatge per deixar més clar el cicle de l'aigua.
Hem comentat els següents blocs:
http://cmc13batxillerata.blogspot.com.es/
http://equipoa-samba.blogspot.com.es/
dijous, 11 d’abril del 2013
Activitat llibre de text 135
- 1. Creieu que l'etanol produït a partir de la canya de sucre i el blat de moro és un recurs energètic renovable? Justifiqueu la resposta.
Nosaltres creiem que si, perquè les fonts d’on s’extreu l’etanol,
que són plantes, torner a créixer i a de més és poden fer plantacions de monocultiu
només per el consum de l’etanol com a biocombustible. Aquest fet creiem que fa
l’etanol una font renovable.
- 2. Alguns experts creuen que l'or verd pot propiciar l'existència de grans extensions de terres devastades pel monocultiu intensiu, fet que pot arribar a provocar problemes alimentaris. Discutiu aquesta opinió (per fer-ho caldrà que comenteu en el bloc de dos companys de classe).
Nosaltres creiem que els que afirmen aquesta opinió
tenen part de raó perquè el fet de que l’etanol sigui renovable la gent amb
poder per treure beneficis l’extrauran de manera exagerada, i aquest fet pot
causar que en aquest països on l’utilitzen tan sols passaria a ser usat per
extreure beneficis per crear un combustible i les canyes de sucre i de blat de
moro deixarien de ser cultius alimentessis .
Activitat : Energies renovables i no renovables
Les energies renovables sòn aquelles fonts d’energia que es
troven a disposició dels humans, que es regeneren naturalment i de manera més
rápida que la velocitat en que les consumim i que , teòricament, son
inesgotables. Moltes depenen de la geografía i el clima de manera que depenent
del lloc es podrán instal·lar estructures per aprofitar aquestes energies. Les
principals energies renovables són:
· Hidràulica:
És la que s’obte de l’energia acomulada en salts d’aigua i que pot ser
transformada en energía eléctrica.El que fan les centrals hidroelectriques és
aprofitar l’energia dels salts d’aigua dels rius per posar en funcionament
turbines que mouen generadors electrics. Es considera renovables perque no
consumeix l’aigua sinó que només n’aprofita el moviment.
L’energia
hidràulica té un seguit d’avantatges. La principal es que és renovable i que no
s’esgota mai. També pel bé del nostre planeta es que és ecològica, ja que és
molt neta, no produeix gasos tòxics, ni gasos i tampoc pluges àcides. També es
pot emmagatzemar. Però també té inconvenients. Com la construcció de grans
embassaments, pot provocar la destrucció natural, canviar els ecosistemes al
riu aigües avall, la inundació de terrenys o pobles on hi viu gent.
· Eólica:
Aquesta energía és la que s’obte mintjançant la utilitzacio de l’energia mecánica
generada pel vent. Els aerogeneradors son una especie de molins que mouen una
turbina conectada a un generador que produeix energía eléctrica.
L’energia eòlica
és renovable. Aquesta té molts avantatges, com que es pot instal·lar entre 4 o
9 mesos aproximadament i en llocs on no hi viu gent (deserts) i no produeix
diòxid de carboni, ja que això impedeix l’efecte hivernacle. També es pot
construir al mar, perquè el vent és molt més fort, més constant i l’impacte
social és molt més menor.
El principal
inconvenients es que hi ha parcs eòlics en espais protegits, i això fa que la
natura sigui modificada i fins i tot destruïda.
Un altre
problema, es que molt molins es troben en zones on habiten moltes aus, i això
comporta a la mort d’aquestes.
I un altre
desavantatge és la modificació de l’estètica del paisatge, i fins i tot a la
tranquil·litat d’aquets, ja que els molins poden provocar algun soroll molest.
· Solar:
L’energia solar es la mare de gairebé totes les energies renovables del nostre
planeta i es una Font de vida. El que fan els panells solars o els col·lectors
solrs es transformar l’energia del sol en energía térmica o eléctrica.A les
centrals termiques solars s’utilitza aquesta energía térmica per generar electricitat.
L’aspecte
principal positiu es que no contamina aquet tipus d’energia i que és
inesgotable. Un altre avantatge es que no requereix un gran manteniment per el
sistema de captació solar, i que només s’inverteix a l’inici de la
infraestructura, no requereix ningun combustible.
Però també té
inconvenients, com que emet radiació i que a l’inici requereix una gran
inversió econòmica, que potser molta població no es podrà o no voldrà
gastar-se. Però la majoria de vegades s’ha de fusionar també amb la
instal·lació d’aigua calenta i calefacció, on hi hagi una bomba que reguli el
funcionament.
·
Geotèrmica: És aquella energía
que que obtenim mitjançant l’aprofitament de el calor de l’interior de la
Terra. Té molts usos En algunes zones del planeta fins i tot les aigues
subterranies arriben al punt d’ebullició i també es poden aprofitar.
Les energies no renovables són aquelles fonts d’energia que
una vegada exhaurides no podrem o será molt costos tornar-la a aconseguir. Son
fonts d’energia que en alguns casos han tardat fint i tot milions d’anys en
produir-se i que consumim a un ritme més alt del que es generen i per tant un
dia s’esgotaran. Les mes comunes son:
· Combustibles
fossils: Els combustibles fossils els
podem trovar de diverses maneres: sòlids (carbó), líquids (carbó) i gasos (gas
natural). Són basicament acumulacions d’essers vius que van viure fa milions
d’anys i que s’han fossilitzat. En el cas del carbó es tracta de boscos de
zones pantanoses, i en el cas del petroli i el gas natural de grans masses de
plàncton marí acumulades en el fons del mar. L'energia més utilitzada al món és
l'energia fòssil.
· Combustibles
nuclears: L’energia nuclear es aquella que obtenen les centrals termonuclears
per mitjà de la fissió nuclear i que converteixen en electricitat per mitjà de
turbines de vapor d’aigua.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)