Mirant les noticies avui ens ha impactat saber que un tornado de més de tres quilòmetres de diàmetre va arrasar ahir al migdia (hora local) Oklahoma, incloent-hi el barri de Moore que va ser el més afectat. Aquest totnado ha estat qualificat de magnitud EF4, amb vents de fins a 320 km/hora. Ha arrassat 35 quilòmetres i ha durat uns 40 minuts.
De moment el balanç de mots és de 24, tot i que encara hi ha 40 desapareguts fet que podria fer pujar aquesta xifra auns 90 morts, entre ells molts infants ja que el tornado ha arrassat dues escoles.
El president dels EEUU ha declarat l'estat de desastre natural i ha demanat al governador que activi l'ajuda federal.
Aquest immens tornado s'ha produït poques hores després que la passada matinada altres tornados més petits tinguessin lloc en aquell estat i produissin la mort de dues persones, a part d'una trentena de morts i unes tres-centes cases dstrossades. Aquests dies fortes tempestes sacsejen la regió central d' EEUU mentre que el Centre de Predicció de Tempestes de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica avui ha emès noves alertes de tempestes en aquesta zona, sobretot a Oklahoma, Misuri i Kansas.
A continuació us deixem uns quants videos i webs amb imatges i més informació sobre el succés:
http://www.youtube.com/watch?v=wCPp8Ez8BW0
http://www.youtube.com/watch?v=hA5sLovHgDY
http://www.youtube.com/watch?v=8phWm0UeB58
http://www.bbc.co.uk/news/world-us-canada-22605020
http://photobucket.com/images/oklahoma%20tornado?page=1#/images/oklahoma%20tornado?page=1&_suid=136914667979902355335615914011
dimarts, 21 de maig del 2013
diumenge, 19 de maig del 2013
Informe sobre la desertització
En que consisteix el problema?
El problema de la
desertització consisteix en l' empobriment del sòl de manera natural, a causa d’això
hi ha una pèrdua parcial o total dels éssers vius que hi habiten. Aquest
problema afecta sobretot en regions àrides, semiàrides i amb aigües subterrànies
seques.
El concepte de desertització es confon amb el concepte desertificació. Aquests dos conceptes són diferents, ja que a diferència de la desertització la desertificació es dóna quen l'acció humana intervé en aquest empobriment, com ara la tala d'arbres.
Fins a quin punt és greu?
Hi ha tres tipus de
desertificacions segons la gravetat. Aquestes són la moderada (perd 10-25%
productivitat), greu (25-50%) i molt greu(més de 50%).
És un fenomen molt greu perquè
fa que la productivitat del sòl baixi i per tant tenim menys terres per
conrear, menys boscos, menys ecosistemes aquàtics, i per tant manca d’aliments
i pèrdua de flora i fauna.
Per altra banda un altre
problema que planteja és que la pèrdua de massa forestal fa que es modifiqui
l’absorció de radiació solar i això influeix en la quantitat de calor que entra
al sistema climàtic. Aquesta pèrdua de vegetació planteja dos problemes molt greus per la raça humana, la disminució de la presencia de vapor atmosfèric
(produït per la transpiració de les plantes) i per tant la reducció de les
precipitacions i de la quantitat d’oxigen a l’aire.
Finalment aquest
problema afecta directament 250 milions de persones i 1/3 de la superfície de
la terra esta amenaçada.
Quines són les seves causes?
Les causes es classifiquen en dos
grups, ja que la desertització pot ser causada per els factors naturals o per
l’activitat humana.
Els factors naturals:
- L'erosió o processos físics i químics de la natura, que desgasten i destrueixen els sòls i roques de l'escorça del planeta.
- La sequera, que es realitza quan les pluges són menors als nivells normals registrats. Això causa desequilibris hídrics que perjudiquen els sistemes de producció del nostre planeta.
- Les pluges torrencials. Les precipitacions a les
zones àrides són escasses i quan la pluja cau, ho fa de forma torrencial i
això provoca que la part vegetal sigui destrossada.
L’activitat humana:
- El sobre pasturatge, que passa la capacitat de renovació de les pastures d'una zona.
- Les males pràctiques en l'agricultura, com l'abandonament dels cultius, l’ utilització de tècniques poc apropiades per la zona, mals sistemes de reg que poden causar salinització.
- Els incendis i tales desmesurades de boscos.
- L’explotació insostenible dels recursos hídrics, com
la sobreexplotació i contaminació química dels aqüífers.
- La mala planificació del creixement urbà de les ciutats.
- L’explosió demogràfica o augment de la població en determinades zones del planeta, que fan una mala explotació del sòl.
El
principal motiu de la desertització és el canvi climàtic, aquest es princiaplment degiut a l'activitat humanaDes de fa molts anys els humans ens hem dedicat principalment a contaminar, ja sigui
amb els transports, tirant brossa al mig d’una muntanya , fer un ús excessiu de
la naturalesa… Mentres abusavem del nostre entorn no hem dut a terme accions de protecció ni hem tingut gaire en compte el medi amients.Tot això a provocat que es
faci un forat a la capa d’ozó i el canvi climàtic variï cada cop més i les
temperatures, pluges i altres fenomens atmosferics siguin més dràstics que abans.
Com es pot solucionar el problema?
Per evitar la
desertització, es poden replantar hectàrees, d’aquesta manera, aconseguirem que
el sòl no quedi desprotegit i quan plogui l’aigua no erosionarà el terreny.
Caldria fer front els
processos que afecten les terres seques de tot el món, processos com ara l’erosió
de l’aigua i del vent. També estaria bé reduir la contaminació ja sigui
contaminació de gasos o de residus mal col·locats. Una altra solució seria
reduir el mal gastament de l’aigua, com ara en els camps de rega i també
estaria bé posar fre a la construcció de camps de golfs en zones anteriorment
amb vegetació.
Hi ha alguna acció en marxa?
Hi ha varies accions en
marxa, una d’elles és la ONU que va fer una convenció amb els líders de
diversos països ja que tots creuen que és tema seriós i que l’hem de combatre
entre tots.
D’altra banda també hi
ha el dia mundial de la lluita contra la desertificació, que és17 de juny.
També hi ha un programa de recuperació ambiental comunitari per combatre la
desertificació, aquest és un programa posat en marxa a Sud-Amèrica.
Finalment també hi ha el
Fons Internacional de Desenvolupament
Agrícola (FIDA), que fa donacions a països que estan afectats per aquest
problema i així poder fer front a les dificultats que aquest problema comporta.
dijous, 16 de maig del 2013
Reportatge de la desertització
Aquí us deixem el nostre reportatge sobre la desrtificató:
dilluns, 13 de maig del 2013
Espècies en perill
La conservació de la llúdriga
La llúdriga és un animal que es troba en perill d'extinció. Viu en rius, llacs, llacunes i aiguamolls. A catalunya en trobem bastantes pero viuen, sobretot, en ambients aquatics continentals i al litoral atlantic. La seva presencia està molt condicionada per la disponibilitat d'aliment. S'alimenta d'amfibis i peixos com per exemple gambetes i cracs. Es veu molt afectada per la contaminació dels rius ja que un riu contaminat deixa de ser un hàbitat per a ella i se n'ha de buscar un altre.
Un peix amenaçat: el samaruc
EL samaruc és un peix petit, d'uns 8 cm de longitud, de color blavos. Tot i això els mascles tenen més detalls com el ventre groc, les aletes imparelles de color tronja i una taca negra darrere l'opercle, mentre que les famelles tenen un color més uniforme. Té unes aletes arrodonides i viu en zones de marjal netes. És carnivor, principalment, i consumeixinsectes, larves, crustacis...
La llúdriga és un animal que es troba en perill d'extinció. Viu en rius, llacs, llacunes i aiguamolls. A catalunya en trobem bastantes pero viuen, sobretot, en ambients aquatics continentals i al litoral atlantic. La seva presencia està molt condicionada per la disponibilitat d'aliment. S'alimenta d'amfibis i peixos com per exemple gambetes i cracs. Es veu molt afectada per la contaminació dels rius ja que un riu contaminat deixa de ser un hàbitat per a ella i se n'ha de buscar un altre.
Un peix amenaçat: el samaruc
EL samaruc és un peix petit, d'uns 8 cm de longitud, de color blavos. Tot i això els mascles tenen més detalls com el ventre groc, les aletes imparelles de color tronja i una taca negra darrere l'opercle, mentre que les famelles tenen un color més uniforme. Té unes aletes arrodonides i viu en zones de marjal netes. És carnivor, principalment, i consumeixinsectes, larves, crustacis...
Destrucció dels hàbitats
Llegint aquest article hem après que la reserva de selves i la seva conservació és molt important ja que es tracta d'un dels sistemes naturals més rics del planeta. S'ha comprovat uqe la majoris d'especies naturals les trobem a les selves plujoses ja que son riques i constitueixen l'hàbitat de moltes espècies. Per altra banda també tenen un paper crucial en el manteniment de l'equilibri tèrmic del planeta ja que retenen humitat, eviten inundacions i sequeres exessives. També tenen una gran imporancia economica ja que se'n pot extreure fusta, medicaments, cereals, plantes medicinals...
Les causes principals de la destrucció de les selves son: l'explotació de la fusta, la de conreus i pastoratge, les explotacions mineres, la construcció de carreteres, el creixement urbà, les tales excessives i els incendis.
Les causes principals de la destrucció de les selves son: l'explotació de la fusta, la de conreus i pastoratge, les explotacions mineres, la construcció de carreteres, el creixement urbà, les tales excessives i els incendis.
La pèrdua del sòl
Després de llegir el text hem après que hi ha moltes accions humanes que provoquen la degradació del sòl, com per exemple: l'abús de fertilitzants, l'us de plaguicides, la salinització o l'abocament de residus urbans i industrials que, en resum, produeixen la contaminació del sòl.
És molt important mantenir la vegetació ja que, quan plou, evita l'erosió del terreny. Si hi ha un incendi o una tala d'arbres el terreny queda desprotegit i per tant si plou tot el terreny s'erosionarà. Aquesta erosió comporta molts problemes importants ja que es poden erosionar en poc minuts zones que han tardat molts anys en formar-se, a part de que també minva la fertilitat dels terrenys.
Per tant la desforestació contribueix a la pèrdua de sòl, que un cop perdut és molt dificil qe en aquella zona hi torni a creixer vegetació i per tant si aquella terra és àrida és molt probables que s'hi produeixi desertització que, com hem explicat anteriorment, és un problema molt greu.
Les principals causes de la desertització són: els pasturatges intensius en terres fràgils, la tala abusiva, els regadius que provoquen sequeres en altres zones i les incendis forestals.
Per altra banda hem analitzat una imatge, on hi podem veure com un turó amb un riu a la part baixa, i hem arribat a la conclusió que és més perillosa la tala d'arbres en zones on el sòl fa baixada ja que l'erosió serà més pronunciada.Analitzant la imatge també hem pensat que una conseqüència d'aquesta erosió és que el riu segurament es descabalaria ja que tota la terra arrossegada es sedimentaria a la part baixa del riu i per tant, en cas de plujes intenses, tita aquesta aigua de més que baica del turó sortiria fora ja que el riu no tindria prou espai per contenir-la.
Per altra banda la segona activitat que haviem de fer era analitzar dos dibuixos. En els dos s'hi mostren dos boscos cremats, la diferència entre ells és que un és en una zona plana i l'altre fa baixada. Ens demanava que formulessim una hipòtesi sobre el possible origen d'aquests focs. Hem pensat que en el bosc pla el més probable es que hagi estat degut per l'acció humana, probablement per un foc o una barbacoa, aprofitant l'mbra. Però per altra banda en el bosc que fa baicada hem pensat que podria hever-lo provocat la sequera a causa de les altes temperatures a l'estiu.
Per altra banda és molt més fàcil que s'erosioni el que fa baixada, com hem explicat anteriorment, ja que al fer pendent els materials descendeixen amb més facilitat.En aquests sòls erosionats és molt dificil que hi torni a creixer vegetació ja que ha tardat molt temps a col·locar-se i aconseguir unes condicions que tardaran molts anys en tornar a donar-se, per tant com que el sol esta destrossat és molt dificil que es donin condicions òptimes i que, per tant, hi creixi vegetació.
Finalment l'última activitat era analitzar un mapa on s'hi mostraven les principals zones en risc de desertització del continent africà i part d'europa. Com ja hem comentat abans hi ha molts factors a part dels climes àrids que provoquen la desertització com per ecemple la destrucció del sòl. eEls deserts que apareixen al mapa són el desert del Sahara, el de Línia, el desert aràbic, el desert de Denakil, el de Namin, el desert de Kalahari i el de Núbia. També veiem que una de les zones afectades d'europa és el sud d'espanya, axo deu ser degut a que son zones molt seques i on, a l'estiu, hi fa molta calor.
És molt important mantenir la vegetació ja que, quan plou, evita l'erosió del terreny. Si hi ha un incendi o una tala d'arbres el terreny queda desprotegit i per tant si plou tot el terreny s'erosionarà. Aquesta erosió comporta molts problemes importants ja que es poden erosionar en poc minuts zones que han tardat molts anys en formar-se, a part de que també minva la fertilitat dels terrenys.
Per tant la desforestació contribueix a la pèrdua de sòl, que un cop perdut és molt dificil qe en aquella zona hi torni a creixer vegetació i per tant si aquella terra és àrida és molt probables que s'hi produeixi desertització que, com hem explicat anteriorment, és un problema molt greu.
Les principals causes de la desertització són: els pasturatges intensius en terres fràgils, la tala abusiva, els regadius que provoquen sequeres en altres zones i les incendis forestals.
Per altra banda hem analitzat una imatge, on hi podem veure com un turó amb un riu a la part baixa, i hem arribat a la conclusió que és més perillosa la tala d'arbres en zones on el sòl fa baixada ja que l'erosió serà més pronunciada.Analitzant la imatge també hem pensat que una conseqüència d'aquesta erosió és que el riu segurament es descabalaria ja que tota la terra arrossegada es sedimentaria a la part baixa del riu i per tant, en cas de plujes intenses, tita aquesta aigua de més que baica del turó sortiria fora ja que el riu no tindria prou espai per contenir-la.
Per altra banda la segona activitat que haviem de fer era analitzar dos dibuixos. En els dos s'hi mostren dos boscos cremats, la diferència entre ells és que un és en una zona plana i l'altre fa baixada. Ens demanava que formulessim una hipòtesi sobre el possible origen d'aquests focs. Hem pensat que en el bosc pla el més probable es que hagi estat degut per l'acció humana, probablement per un foc o una barbacoa, aprofitant l'mbra. Però per altra banda en el bosc que fa baicada hem pensat que podria hever-lo provocat la sequera a causa de les altes temperatures a l'estiu.
Per altra banda és molt més fàcil que s'erosioni el que fa baixada, com hem explicat anteriorment, ja que al fer pendent els materials descendeixen amb més facilitat.En aquests sòls erosionats és molt dificil que hi torni a creixer vegetació ja que ha tardat molt temps a col·locar-se i aconseguir unes condicions que tardaran molts anys en tornar a donar-se, per tant com que el sol esta destrossat és molt dificil que es donin condicions òptimes i que, per tant, hi creixi vegetació.
Finalment l'última activitat era analitzar un mapa on s'hi mostraven les principals zones en risc de desertització del continent africà i part d'europa. Com ja hem comentat abans hi ha molts factors a part dels climes àrids que provoquen la desertització com per ecemple la destrucció del sòl. eEls deserts que apareixen al mapa són el desert del Sahara, el de Línia, el desert aràbic, el desert de Denakil, el de Namin, el desert de Kalahari i el de Núbia. També veiem que una de les zones afectades d'europa és el sud d'espanya, axo deu ser degut a que son zones molt seques i on, a l'estiu, hi fa molta calor.
La desrtització
La desertització és un problema que s'ha intensificat en aquests ultims anys, sobretot per la contamicació i el canvi climatic. És el que reflercteix una noticia publicada al diari AVUI del divendres 25 de gener de 2008 on ens explica alguns conceptes ralacionats amb la desertització.
Primer ens explica que a causa d'aquest agreujaent de la desertització hi ha gairabé 300 milions de persones en risc directe de mort ja que viuen en paisos afectats per la desertització, però el més greu és que hi ha un mil milions mes de persones en risc perque viuen sota l'amenaça d'aquest factor.
Com es pot comprovar és un problema molt greu i per tant es va fer una conferencia per parlar-ne i pactar un sistema de control de la desertització. En aquesta conferencia es van adonar que cal un mètode unificat per poder fer-li front.
Tambés diu que la desretització és més present on hi ha nuclis de pobresa, com a etiopia que afecta un 40% del territori de cultius i ramaderia, i per això cal treballar junts per evitar-ho ja que aquests paisos, per ells sols, no poden ensortir-se'n.
Com a conclusio diu que l'accio humana n'és la principal culpable i que es molt dificil l'explotació sostenible de la natura. Tot i així creiem que s'ha de fer tot el possible per evitar que aquest desastre s'estengui.
A continuació us adjuntem webs d'interès:
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Desertitzaci%C3%B3
http://www.youtube.com/watch?v=K23D3wbUt3k
http://www.youtube.com/watch?v=tZPYoQlfXOs
Primer ens explica que a causa d'aquest agreujaent de la desertització hi ha gairabé 300 milions de persones en risc directe de mort ja que viuen en paisos afectats per la desertització, però el més greu és que hi ha un mil milions mes de persones en risc perque viuen sota l'amenaça d'aquest factor.
Com es pot comprovar és un problema molt greu i per tant es va fer una conferencia per parlar-ne i pactar un sistema de control de la desertització. En aquesta conferencia es van adonar que cal un mètode unificat per poder fer-li front.
Tambés diu que la desretització és més present on hi ha nuclis de pobresa, com a etiopia que afecta un 40% del territori de cultius i ramaderia, i per això cal treballar junts per evitar-ho ja que aquests paisos, per ells sols, no poden ensortir-se'n.
Com a conclusio diu que l'accio humana n'és la principal culpable i que es molt dificil l'explotació sostenible de la natura. Tot i així creiem que s'ha de fer tot el possible per evitar que aquest desastre s'estengui.
A continuació us adjuntem webs d'interès:
http://ntic.educacion.es/w3/recursos/secundaria/naturales/desertizacion/index.html
http://ca.wikipedia.org/wiki/Desertitzaci%C3%B3
http://www.youtube.com/watch?v=K23D3wbUt3k
http://www.youtube.com/watch?v=tZPYoQlfXOs
Subscriure's a:
Missatges (Atom)